diumenge, 21 de juny del 2009

Dia 89 - 95 - Manel, Manel i més Manel (#119 - #125)

Aquesta setmana podriem dir que el que vull destacara no és tant què he fet i que he deixat der fer, sinó que el post d'avui va dedicat a Manel, un grup que ja fa una mica de temps que segueixo i que em continua agradant molt.

Bàsicament per la tipologia de cançó, lletra i per l'estil proper, desenfadat i senzill que tenen.

És un grup molt i molt jove, però apunten maneres, i si continuen amb el ritme actual no dubto que poden esdevenir referents.

Els han comparat a sisa, a antonia font i a molt d'altres però al meu entendre tenen un punt de joventut i de proximitat que m'encanta.

De totes maneres com que de gustos no hi ha res escrit, millor posar els links i que jutjeu vosaltres mateixos:











+ info: http://www.myspace.com/gatmanel

diumenge, 14 de juny del 2009

Dia 82 - 88 - Canvien els temps, canvien els anuncis (#112 - #118)

Aquesta setmana ha set una setmana estandard, tipus, l'unic destacat és que he acabat els càlculs dels SIOP-MPS que vaig comentar fa 2 posts i que ara he passat a fer un programa d'access per fer tots els càlculs i les coses de manera automàtica.

Aquests ultims dies m'he estat fixant amb una d'aquelles coses que sempre tenim davant, les veiem, però tampoc no donem tota l'atenció a veure com evolucionen: els anuncis.

Encara recordo quan deiem: "caram aquests anuncis d'audi, que ben fets que estan". Val a dir que eren pioners amb aquest estil pròpi de fer anuncis a espanya, però cada vegada més per tot el món hi ha anuncis "per treure's el barret".

Una petita selecció, el ja famós anunci d'estrella damm, el de sony the "foam city" i el de T-mobile:







LOL!!!

diumenge, 7 de juny del 2009

Dia 77 - 81 - Una setmana curta (#107 - #111)

Perfecte!

Totes les setmanes fossin així ;) Posant-s'hi el dimecres, després de 4 dies de relax a la platja... Amés tal i com diuen els amics d'EE.UU. dimecres és ja Hump Day(notis la doble connotació)... amb català el dia gepa... (si, com la del camell).. el dia en que la setmana arriba al punt alt i a partir del qual comença la baixada fins al cap de setmana :).

Aquest trosset de setmana ha anat bé, potser una mica estressat el dimecres, ja que els informes diaris que he de donar, es van convertit en 3 informes per entregar dimecres (el dilluns una part de l'empresa treballava).

A destacar poca cosa més, val a dir que no és un gran post, ho sé, però veritablement crec que puc afegir poca cosa més, el troç de setmana s'ha limitat a sobreviure fins al dissabte al migdia per poder descansar una miqueta i tornar a carregar piles.

Ahir estava parlant amb en Gerard (el company de pis) de crackovia i em va venir al cap el força barça, aquell gran programa que feien fa anys a TV3... Val a dir que a diferencia d'altres vegades en que programes que m'agradaven fa anys ara em fan pena (l'exemple més fefaent dels qual el mític "la memòria dels cargols"), el força barça encara conserva aquella pàtina d'humor atemporal que sortosament resisteix al pas dels anys, per això us deixo amb un parell de videos que he trobat al youtube, per exercitar la memòria:





Per cert.. 1995... 14 anyassos! Com passa el temps eh... espectacular

dimarts, 2 de juny del 2009

Dia 73 - 76 - Quatre dies a Liguria (#103 - #106)

Avui conclou el pont del dia de la republica, i l'hem aprofitat per anar a visitar la regió que queda sota el Piemont, és a dir la Liguria.

Dissabte varem marxar amb el tren a les 2 i poc de Turí, després d'acabar alemany i anar a buscar la maleta a casa. El viatge, com és de suposar es va retardar (gràcies Trenitalia), i varem arrivar a les 18:30 a Alassio, el poble que varem escollir (entre altres coses perquè tenia nom i varem trobar un Hotel assequible).

El primer dia al arribar una mica tard i estar el cel bastant ennuvolat varem decidir vistar el poble i ens varem adonar d'una de les coses que ja ens havien advertit: Com que les platges de la regió són bastant petites els negocis de lloguer de tumbones i parassols "hi fan l'agost" però no perquè hi vagi molta gent, sinó perquè la platge ha esdevingut un gran negoci; un negoci on el 95% de la superficie de la platja és de pagament, amb una platja que per accedir-hi s'ha de passar per caixa (des del passeig marítim hi ha escales per baixar a la platja on ja t'esperen per pagar, i en els llocs on el passeig està a nivell de platja, les empreses han tapiat el passeig marítim perquè ningú es coli (i evidentment passejant veus la tàpia però no la platja ni el mar) amb la qual cosa val a dir que vaig quedar bastant decepcionat... amb el capitalisme i amb l'afany de fer de l'escassetat un negoci.

La platja és de tots! no és ni tant sols de l'ajuntament, el qual decideix llogar a les empreses el terrenys amb contractes suculents. I no sé... potser ens podríem posar d'acord en que deixar un 10%-15% de l'espai per aquestes empreses amb un contracte amb l'ajuntament podria ser profitós pel poble, ja que sempre hi ha gent que prefereix pagar per anar a una tombona, d'aquesta manera l'empresa fa diners, paga un contracte a l'ajuntament i tothom content: capitalisme i negoci ben entès = benestar pels que volien llogar, negoci pel de l'empresa, diners extra pel consistori, i per tant més inversió pel poble que hauría de repercutir positivament: OLÉ!

En comptes d'això: platges ocupades al 95% per les empreses de tumbones (amb els seus bars, guarderies, etc... que generen que el 5% de platja lliure que resta la gent s'apil·li per pisos de tant plenes que estan. I qui hi ha content? Doncs bé el 10% de la gent que ja hagués anat igualment a la tumbona, les empreses i l'ajuntantament que rep grans ingressos per contractes de lloguer de l'espai PUBLIC. I clar no només es lloga la platja sinó que també és lloga una part del passeig marítim a bars i xiringuitos, i el més important es ven el paissatge a les empreses, o mirat des de un altre punt de vista, creuen que el paissatge no és d'interés PUBLIC, i per tant és objecte de contracte.

Tal com diria Lluís Llach: No és això companys, no és això. Arribar a aquestes altures em sembla exagerat i fins i perjudicial pel propi poble pero la pregunta és doncs si està tant malament perquè la gent no va a un altre lloc? (El capitalisme pur proposaria que els llocs que menys agraden anirien perdent l'afluència de gent i per tant es veurien obligats a reconsiderar la seva estratègia) doncs la resposta és senzilla: A tota la Liguria (amb poquíssimes excepcions) es practica el model d'Alassio i per tant no hi ha alternativa. Amb altres paraules: Només hi ha un model, un model monopolístic que al meu entendre s'oblida que les institucions públiques haurien de treballar pel bé públic i no només pensar en les seves arques, ja que de ser així s'albira una altre pregunta: Després de desposseir-nos del paissatge quin és el següent pas? Cobrar-nos en funció de l'aire que respirem?

Bé millor no continuo ;) Que per avui ja n'hi ha prou. Us deixo amb 2 coses:

1) Fotos de l'estada a Alassio:





2) Miniselecció d'imatges de llocs bonics de la Liguria: